dissabte, 24 d’octubre del 2015

ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA...(41). ARA ÉS L'HORA DE DEBÒ, LA INDEPENDÈNCIA HA GUANYAT, PERÒ TENIM DE CONTINUA LLUITANT... (3)

Articles del Víctor
09.10-12.10.15
ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA...(41). ARA ÉS L'HORA DE DEBÒ, LA INDEPENDÈNCIA HA GUANYAT, PERÒ TENIM DE CONTINUA LLUITANT... (3)
Començo l'article quan ha passat gairebé un mes des de l'11 de setembre de La Via Lliure a la Meridiana, i una dotzena de dies des del 27S i sembla que malgrat que l'independentisme ha guanyat en escons i com que sembla que pel fet que no s'ha arribat ,o passat, del 50%, (només al 47,7%)- i s'estiguin barallant com galls de pansa, en sentit figurat, clar- es vol canviar d'estratègia per presentar-se un grup com Junts pel Sí o semblant al Congrés dels Diputats, com que s'atansen unes eleccions Generals pel dia 20 de desembre i preveuen uns resultats molt trossejats val la pena de ser-hi.
També és bo saber que primera vegada tota l'ala dreta del Parlament de Catalunya serà totalment independentista i els grups unionistes i els indefinits s'allotjaran a la part esquerra del Parlament. També hi haurà una part de despatxos dels grups parlamentaris independentistes on Junts pel Sí i la CUP estaran un al costat de l'altre, en aquest cas han començat bé, esperem els altres. 
 
Unionisme i/o franquisme sociològic.
Se que molts diran: ”...de què parla , ara aquest...??” , la cosa està molt clara , han passat quaranta anys, - ho farà el mes que bé - que va morir el Dictador feixista que ens va tenir subjugats durant una quarantena d'anys, fent entre moltes d'altres coses, creant o permeten petites dictadures - com ho feren molts altres dictadors de totes les ideologies -. Això va deixar una corrua d'escolans d'amen, i un munt de parents dels successors, que n'hi ha fins a les sopes. I com per moltes raons quan calia o es podia, no es va passar bé el sedàs s'instituí una Real Transició Franco-borbònica, amb tots els seus successors reals, mentals i sociològics. Entre altres,com aquell no vol la cosa, encara se celebra institucionalment, i potenciada darrerament la “Festa Nacional” o la que alguns encara n'anomenen el ”dia de la raça “, o “dia de la Hispanidad”, amb desfilades i actes que recorden temps preterits com si fóssim en plena dictadura. 

 
Un exemple institucional el tenim en l'actual Govern del PP i això s'ha pogut veure darrerament en unes declaracions del seu inefable ministre d'Exteriors José Manuel García-Margallo que l'hi devia fallar el subconcient quan va dir: “ Jo amb Franco ja defensava la unitat d'Espanya”

12O - A Barcelona l'unionisme no es manifesta, només ha fet l'extrema dreta.
I acabo l'article el 12-O (12 d'octubre) el dia de l'unionisme, de l'espanyolisme, el dia de la “Festa Nacional Española” o el “ Dia de la Hispanidad”,segurament alguns encara en diuen el ”Dia de la Raza “, el mateix dia que TVE, va posar una bandera espanyola de logo per les seves dues cadenes. Parlant de la celebració es veu que l'unionisme no es manifesta i que només ho ha fet l'extrema dreta. Per cert. diuen que enguany han baixat molt, entre 5 i 10000 persones sense el suport de SCC, PP i C's, gairebé arriba a una quarta part de l'any passat ,organitzada per Societat Civil Catalana, que eren unes 38000 persones a la plaça de Catalunya, segons xifres de la Guàrdia Urbana. Les manifestacions unionistes prop de les eleccions al primer que no interessa es a Ciutadans que no volen que els vegin junts a grupuscles d'ideologia ultra com Somatemps, Regeneració Democràtica i Convivencia Cívica Catalana, i Falange Española. La manifestació espanyolista convocada per aquestes entitats fou convocada amb el lema "Barcelona, capital de la Hispanidad", els manifestants han anat des de la Pedrera fins a la plaça de Catalunya cridan : “Viva España, Viva el ejército y viva la legión”, “Mas, te veremos en prisión” o “la immersión no és democrática”. Quan la capçalera de la manifestació ha arribat a la plaça de Catalunya, s'han pogut sentir crits de : “...fuerzas de ocupación en Catalunya” i de “Viva España”.
Per donar-hi més xou, un grup de legionaris, com a molt una dotzena, ha desfilat a pas ràpid pel passeig de Gràcia, durant la manifestació del centre de Barcelona. I per acabar de fer el dia rodó, una altra vegada, s'ha tornat a desbaratar el monument que el President Companys té a El Tarròs (L'Urgell), el seu poble natal. Aquest cop els actes vandàlics d'avui mateix no ha sigut com l’any passat la decapitació del bust de l'estàtua del President,- que els anys 80-90 va esculpir l'amic targarí Anton Boleda -. Enguany uns desconeguts han tacat amb pintura groga la placa i el bust de Lluís Companys. És sabut que aquest monument durant els últims anys més actes vandàlics atribuïts a grups feixistes.
Sitges 2015 - El 48è Festival Internacional de Cinema Fantàstic
Per altra banda avui - oficialment- és el quart dia del 48è Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges 2015, que va començar aquest passat divendres 9 d'octubre amb el passi d'inauguració L'Auditori de l'Hotel Melià, però pràcticament és el tercer dia de passi de pel-licules als Cinemes Retiro i Prado, a L'Auditori de l'Hotel Melià, al Brigadoom, al Cap de la Vila i a altres llocs. El Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges 2015, va del 9 al 18 d'octubre. Aquest Festival a passat per tota una sèrie de vicissituds i després de molts canvis sembla que a retornat a l'idea primigènia de Festival de Genere. Per a mi sempre serà el Festival Cinema Fantàstic ( i de Terror) de Sitges, enguany (2015) ja fa 30 anys que hi vaig començar a assistir-hi ja aquesta dèria la vaig engegar un octubre del 1985, i des de llavors hi he anat gairebé un 80%. Des de fa uns anys té el nom curt de SITGES, més el famós logo del King Kong i la data amb l'any corresponent. El dissabte passat Sitges es va omplir de gent disfressada de monstres, zombis i tutti quanti dins del Zombie Walk al Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges 2015, a partir d'aquí en parlarem un altre dia.


Esperant el dia que no tinguem d'aguantar ni manifestacions de l'unionisme, ni de l'extrema dreta. I que hi hagin desaparegut conjuntament el franquisme sociològic. Mentre hom n'anirà parlant, tot anant cap a la independència...
Víctor Lluelles i Cardona

dimecres, 7 d’octubre del 2015

ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA...(40). ARA ÉS L'HORA DE DEBÒ, DIGUIN EL QUE DIGUIN LA INDEPENDÈNCIA HA GUANYAT, ENDAVANT... (2)

Articles del Víctor
03.10-05.10.15
ANEM CAP A LA INDEPENDÈNCIA...(40). ARA ÉS L'HORA DE DEBÒ, DIGUIN EL QUE DIGUIN LA INDEPENDÈNCIA HA GUANYAT, ENDAVANT... (2)
 El procés independentista és delicat com un Cristall de Bohèmia...
Fa vuit dies que ha passat el que tant vàrem esperar, el 27S i segurament tots en pensàvem que ANAR CAP A LA INDEPENDÈNCIA, seria un tema senzill i ràpid ,i com podem veure el Procés independentista és un atuell més delicat que un Cristall de Bohèmia, un Gerro xinès de la Dinastia Ming o un Cristall de Murano - fet a Murano - , que amb només un petit copet en fem milers de trossos irrecuperables. És per això que l'independentisme ha guanyat amb una majoria d'escons – si, ja sabem que en vots no vàrem arribar al 50% (uns 47,7 %)- per aquesta raó durant anys i panys la majoria de Governs del món mundial no n'hagués governat ni un, i menys aquell que diu:“ però...i l'europea...!!!”. I ara que ho tenim embastat, com mai,- encara que no el peu al coll- continuem endavant, i escoltar L'Estaca d'en Llach quan ens diu: “Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar. Segur que tomba, tomba, tomba...”
...........................
Fa 43 anys de Lluís Llach i L'Estaca a Cervera.
Una petita recordança.
I parlant de l'Estaca, aquests dies, des de l'onze de setembre, fins i durant la campanya electoral del 27S, els partits i coalicions independentistes la varen tocar, cantar i versionar manta vegades. Ja sabeu que L'Estaca és la cançó que Lluís Llach va composar l'any 1968 al Piano del Mas Pi a Verges, a partir d'unes converses que a principis del seixanta va tenir amb en Narcís Llansa i Tubau, més conegut per L'avi Llansa o L'avi Siset, barber de Besalú que era republicà catalanista i anticlerical, fou regidor per ERC, també, de Besalú-. Passava els estius a Verges a casa de la seva filla, allí jugava a la botifarra amb el seu nét, Ponç Feliu, i els seus amics, on hi havia Lluís Llach amb qui, també, anava a pescar al Ter. Cançó feta com a peça de complement per al tercer disc senzill que amb els anys ha esdevingut una de les cançóns més popular del món en català. Se n'han gravat prop d'un centenar de versions amb moltes llegües i estils. Difosa arreu del món, fou com un himne pel sindicat obrer polonès Solidarnösc entre altres.
Lluís Llach el 1972 a Cervera.
No se quin dia era, només se que fou l'any 1972 i que feia fresca, si amics, durant anys vaig tenir un paper-programa marronós, recordo, ja sabeu que en cada bugada es perd un llençol ,i hom algun cop n'hi ha perdut dos. Aquell any l'Agrupació Sardanista i...de l'època que es volia dedicar a més activitats, es va decidir fer un concert d'en Lluís Llach, així es va fer en el Paranimf de l'antiga Universitat borbónica, que s'ompli de gom a gom, tant que no hi va cabre ni la Guàrdia Civil que veia a controlar que es feia i que es cantava - doncs en aquella trista època L'Estaca estava prohibida pels franquistes - Hom que vaig fer de presentador del concert, vaig comprovar com el public es posà a cantar L'Estaca de manera improvisada, fou un concert memorable d'un jove Lluís Llach de llargs cabells, acompanyat de Laura Almerich (a la guitarra clàssica) i altres que no recordo. Després férem un sopar amb una llarguíssima xerrada amb en Lluís i la gent de l'agrupació on parlarem de tot una mica, sobretot del futur de Catalunya, entre altre. Fins i tot ens ajudà a empènyer el cotxe -fred-, baix de bateria, d'un amic, com aquell que no vol la cosa. 

Lluís Llach a l'Olympia de París
De resultes d'aquest concert i de tot el que vàrem fer durant i després, i com que sabérem que en Llach l'any següent (1973) se n'anava a l'Olympia de París vaig escriure un article a La Segarra de Cervera que l'entitulá: “Lluís Llach de Cervera a l'Olympia de París ”, o quelcom així. Aquest recital d'en Lluís Llach a l'Olympia de París es va fer el dia 21 de gener de 1973. On cantà dinou cançons acompanyat de Laura Almerich (guitarra clàssica i segones veus), Rafael Ortiz (contrabaix),i Jordi Jené (viola, trombó i percussió) i es va gravar en directe el disc Lluís Llach a l'Olympia de París. Una recordança que ampliarem més endavant.
................................
Ironies de la imputació de Mas.
Per cert , ironies de la vida , sabem que el president de la Generaltiat, Artur Mas està cridat a declarar com a imputat pel 9N el pròxim 15 d'octubre,quan fa 75 anys de l'afusellament pels franquistes d'un altre president de la Generalitat Lluís Companys, però el que fa el cas és que avui dilluns (5 d'octubre) hi ha presidit la inauguració de la 58ª edició de la reunió anual de la Unió Internacional de Magistrats (UIM) que es fa a Barcelona, amb la presència del president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, del ministre espanyol de Justícia, Rafael Catalá, i de la fiscal general de l'Estat, Consuelo Madrigal, però el que és més important amb l'assistència de magistrats de tot el món ( de 83 països) . I en aquest panorama insòlit fa un discurs en anglès, francès i castellà , llengües oficials del congrés, menys l'oficial de casa nostra , - que Mas sí que ho ha fet - . I entre altres coses ha dit: “Que Catalunya és una de les nacions més antigues d'Europa” i “un país amb una llarga tradició en el món del Dret i el respecte a les seves institucions”, però aclarint que ...qualsevol ús partidista de la Justícia, podria minvar en qualsevol part del món aquest suport democràtic”. Un congrés fred que tracta de la Llibertat de la Justícia?.
 No defallim i no ens barallem ara que: HA GUANYAT LA INDEPENDÈNCIA, diguin el que diguin. I treballem pensant en una futura República Catalana, i hom n'anirà parlant, tot anant cap a la independència...
Víctor Lluelles i Cardona