A
100 DIES DEL 27S.
DIA
13, DIJOUS 2 DE JULIOL DEL 2015- MANQUEN 87 DIES
EUROPA GRÈCIA A LES URNES
Tsipras manté el referèndum i demana el no
El primer ministre grec rebaixa les pretensions però els socis europeus es neguen a reprendre el diàleg fins després de la consulta
GERARD DE JOSEP Atenes
Contingut Premium
En tan sols una setmana, Tsipras ha aparegut a la
televisió pública per anunciar un referèndum, un control de capitals i
la seva possible dimissió si el resultat de la consulta no és un rebuig a
les propostes dels creditors. Per això, quan ahir es va anunciar un nou
missatge institucional, a mig país li van tremolar les cames. Tothom
intuïa que es tractava d’un nou gir inesperat del serial grec: l’anunci
d’un acord, la reconsideració de la posició del govern o la retirada de
les urnes de diumenge. Però Tsipras va aparèixer amb una bandera europea
a la seva dreta i una de grega a l’esquerra només per dir que tot tira
endavant tal com estava previst. El no a les condicions dels socis
segueix sent tan rotund com sempre.
Les sospites no eren infundades. Al matí havia circulat, primer pel Financial Times
i després per la resta de mitjans, una carta de Tsipras a les
institucions (el Banc Central Europeu, la Comissió Europea i el Fons
Monetari Internacional) en què es mostrava disposat a acceptar
pràcticament totes les condicions a canvi d’“alguns canvis menors”.
Aquests matisos es referien sobretot a les tarifes de l’IVA, que
mantindrien la reducció d’un 30% a les illes i col·locarien el dels
hotels en un 13%. Les seves concessions, però, afectarien el baluard que
ha fet més difícil l’acord: les pensions. En aquesta última proposta,
el govern cediria fins a acceptar l’abolició de les ajudes socials per
als jubilats amb rendes més baixes i donaria llum verda a aplicar la
primera pujada gradual de l’edat de jubilació aquest octubre. “Als
jubilats hem de dir-los que lluitem per ells, perquè rebin una pensió
justa i no una propina”, va dir ahir Tsipras.
Cues quilomètriques als bancs
La gent gran és un dels sectors més
afectats aquests dies a Grècia, a la vegada que un dels actius
electorals més cotitzats. Ahir milers de pensionistes s’acumulaven
davant les portes de les sucursals bancàries del país que obrien
expressament per abonar un màxim de 120 euros a aquells que només
disposen de cartilla i no de targeta de crèdit. Se’ls havia promès que
dilluns passat cobrarien íntegrament la pensió, però amb els bancs
tancats pel corralito, molts van quedar-se amb les mans buides i la impossibilitat de percebre el que els tocava.
Les cues a primera hora del matí ahir eren quilomètriques, i davant de
cada seu es desplegaven debats encesos sobre qui té la culpa de la
situació actual. “Estarem millor si votem que no i els engeguem a tots a
pastar!”, exclamava una dona a fora del banc. “Però mira com ens hem de
veure! Fent cues i traient un màxim de 60 euros, això no és estar
millor”, li responia un home. Una enquesta del diari progressista Efymerida Ton Syntakton, de fet, revelava ahir que la situació de corralito
ha tingut un impacte directe sobre la intenció de vot al referèndum, i
ha reduït en un 10% l’opció del no. Segons el sondeig, un 46% dels grecs
són ara partidaris de no acceptar les reformes proposades (un 30%
votarien que sí), mentre que abans d’imposar-se la mesura la xifra
arribava fins al 56%. Per això Tsipras es dirigia ahir directament als
pensionistes assegurant que farà mans i mànigues perquè aquesta situació
sigui temporal. “Els dipòsits no seran sacrificats a l’altar dels
xantatges”, va sentenciar. La Maria, una vídua de 74 anys, afirmava a
l’ARA que res no influenciarà el seu vot. “A mi ningú em dirà què he de
votar”, va assegurar.
Aprofitant el moment, el principal líder de
l’oposició, Andonis Samaràs, va agafar el relleu de Tsipras a la
televisió i va posar el dit a la llaga. Començava el discurs acusant
Tsipras de no tenir la “valentia d’admetre” que és responsable del
tancament dels bancs. El primer ministre, però, havia responsabilitzat
de la mesura el Banc Central Europeu, que també ahir va decidir mantenir
el sostre del fons d’emergència de liquiditat a les entitats hel·lenes
al nivell de divendres passat. Tots dos discursos arribaven just una
estona abans que es reunissin a Brussel·les els ministres de Finances de
la zona euro, que directament van descartar l’opció d’entrar a negociar
cap nou document grec fins que no es conegui el resultat del referèndum
aquest diumenge.
Desgast de portes endins
Fins diumenge, el Govern grec haurà de lluitar amb les seves pròpies
contradiccions i arribar sencer a una consulta que l’està desgastant
encara més sobretot pels mateixos problemes interns. Una pancarta
immensa que demanava el no al referèndum apareixia ahir penjada del
ministeri de Finances, que davant d’una l’allau de crítiques s’apressava
a assegurar que l’acció s’havia dut a terme sense autorització.
Fonts governamentals decidien, a més, explicar que
aquest executiu mai s’ha plantejat retallar en despesa de Defensa,
mentre que la carta de Tsipras admetia una reducció de 400 milions
d’euros en el pressupost corresponent. El ministeri de Seguretat Social
informava que avui seran publicades noves places de funcionaris per
esvair els rumors que apunten que un no al referèndum podria
eliminar-les. El ministre de Sanitat demanava solidaritat a les
farmàcies per a aquests dies difícils, mentre que des del sector li
responien que, si vol ajudar, el que hauria de fer és no proposar els
augments en les cotitzacions a les assegurances mèdiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada