A
100 DIES DEL 27S.
DIA
34, DIJOUS 23 DE JULIOL DEL 2015 - MANQUEN 66 DIES
OPINIÓ
Vicent Sanchis
22/07/2015
Dictadura sense militars?
"El cinisme és descarnat. Els qui tenen la possibilitat real -i la temptació contínua- d'imposar-se per la força atribueixen a les seves víctimes el seu pecat"
El ministre d'Exteriors va repetir ahir la cançó de moda entre els
partits unionistes més desbocats. José Manuel García Margallo -que abans
feia de policia bo i ara estrena pistoles- va alertar Artur Mas que
“saltar-se les regles del joc condueix a la dictadura”. Les
expressions “autoritari”, “excloent” i fins i tot “nazi” se'ns han fet
familiars en els darrers mesos. Com més autoritari és un partit i com
més intransigent és un líder, paradoxalment, més hi recorren.
La contradicció es fa insuportable quan són els partits més clarament
identificats amb l'extrema dreta, com ara Espanya 2000, els que acusen
el president Mas, Convergència Democràtica o Esquerra Republicana
d'instigar “un cop d'Estat”. Un cop d'Estat de qui?
Aquesta és la incògnita. Els demòcrates, votant, no han colpejat mai res. Com es pot fer “un cop d'Estat” a les urnes? Perquè se'n pugui fer un -i Espanya pot exhibir un doctorat en l'especialitat- cal, en primer lloc, una milícia ben armada i ben disposada. Sense el suport de l'exèrcit no hi ha hagut mai cap cop d'Estat. Com es pot anar contra la democràcia sense força coactiva?
El recurs continu al presumpte argument va témer una altra cosa. Quan els partits que no accepten que els catalans puguin decidir el seu futur acusen l'independentisme d'usar procediments autoritaris en realitat estan abonant el camp. Amb ruda. Justifiquen així una futura mesura de força, que ells sí que podrien perpetrar perquè compten amb la força de l'Estat. El dia que hagin de recórrer a la violència podran dir que ho fan “en nom de la llibertat i la democràcia”. I contra l'“autoritarisme”. Com tantes i tantes dictadures. Els generals que es van alçar en armes a Espanya el 18 de juliol de 1936 proclamaven els primers dies que ells estaven “a favor de la república”. I titllaven l'autoritat legal de “rebel”. És una curiosa manera d'obrir un parèntesi dictatorial de 40 anys. La contradicció es repeteix ara.
No hi ha cop d'Estat sense armes. Sense exèrcit ni policia. Per això és ben simptomàtic que ahir la Comissió Constitucional del Congrés aprovés la nova llei de seguretat pública, que situa sota la seva autoritat el cos dels Mossos quan així ho disposi l'Estat. El cinisme és descarnat. Els qui tenen la possibilitat real -i la temptació contínua- d'imposar-se per la força atribueixen a les seves víctimes el seu pecat.
Aquesta és la incògnita. Els demòcrates, votant, no han colpejat mai res. Com es pot fer “un cop d'Estat” a les urnes? Perquè se'n pugui fer un -i Espanya pot exhibir un doctorat en l'especialitat- cal, en primer lloc, una milícia ben armada i ben disposada. Sense el suport de l'exèrcit no hi ha hagut mai cap cop d'Estat. Com es pot anar contra la democràcia sense força coactiva?
El recurs continu al presumpte argument va témer una altra cosa. Quan els partits que no accepten que els catalans puguin decidir el seu futur acusen l'independentisme d'usar procediments autoritaris en realitat estan abonant el camp. Amb ruda. Justifiquen així una futura mesura de força, que ells sí que podrien perpetrar perquè compten amb la força de l'Estat. El dia que hagin de recórrer a la violència podran dir que ho fan “en nom de la llibertat i la democràcia”. I contra l'“autoritarisme”. Com tantes i tantes dictadures. Els generals que es van alçar en armes a Espanya el 18 de juliol de 1936 proclamaven els primers dies que ells estaven “a favor de la república”. I titllaven l'autoritat legal de “rebel”. És una curiosa manera d'obrir un parèntesi dictatorial de 40 anys. La contradicció es repeteix ara.
No hi ha cop d'Estat sense armes. Sense exèrcit ni policia. Per això és ben simptomàtic que ahir la Comissió Constitucional del Congrés aprovés la nova llei de seguretat pública, que situa sota la seva autoritat el cos dels Mossos quan així ho disposi l'Estat. El cinisme és descarnat. Els qui tenen la possibilitat real -i la temptació contínua- d'imposar-se per la força atribueixen a les seves víctimes el seu pecat.
Vicent Sanchis Periodista. Va ser director del diari
Avui durant més de 10 anys i és professor a la Facultat de Comunicació
Blanquerna (URL). Va ser director de la revista El Temps; director de la
revista Setze, suplement en català de Cambio 16; director del diari El
Observador, i guionista i director de diversos programes televisius.
...................................
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada