DIA 25, DIMARTS 14 DE JULIOL DEL 2015- MANQUEN 75 DIES - Bones vibracions…, per Vicent Partal

A 100 DIES DEL 27S.

DIA 25, DIMARTS 14 DE JULIOL DEL 2015- MANQUEN 75 DIES

OPINIÓ

Vicent Partal

14.07.2015

Bones vibracions…

Vilaweb

 

La cimera independentista d'ahir no era gens senzilla. Hauria pogut significar un retrocés de dècades per al moviment independentista català, però sembla que serà tot al contrari. Els participants han complert, raonablement, un pacte de silenci que al cap i a la fi demostra també la serietat del seu capteniment. Encara no en sabem els detalls, però sí el principal: que hi ha acord per a anar junts, CDC i ERC, a les eleccions i per a afegir-hi les plataformes sobiranistes. I que la CUP hi anirà sola, però coordinada amb ells.

El resultat de la cimera, doncs, és sorprenent —en veient la dinàmica en què ens trobàvem— i il·lusionador. Fa vint-i-quatre hores res no feia preveure que això acabàs essent així. Fa vint-i-quatre hores ningú, absolutament ningú, no s'imaginava que el format de presentació seria el que és. Però les revolucions tenen això, que de sobte alguna cosa fa que les previsions es trenquen.

Les associacions sobiranistes han acomplert molt bé el paper que havien de fer, que era evidenciar la transcendència del moment i provocar aquest moment imprevisible, apel·lant a la responsabilitat de tothom. Si després de mesos sense poder travar cap mena d'acord, CDC i ERC anuncien un pacte electoral amb la seua presència, la de dos partits més la d'ANC i Òmnium, això és un gran gest que cal valorar en la justa mesura. Oimés quan la CUP defineix el debat d'honrat —una expressió remarcable, venint de les seues files.

Ara hem arribat a aquell punt del 'com menys llistes millor'. La frase la va dir fa dies Jordi Sànchez i va originar un cert enrenou. Però és assenyada, com solen ser les intervencions d'aquest home que rarament parla per parlar. Continue pensant que l'ideal seria que tots tres partits —tots cinc si hi comptem Moviment d'Esquerres i Demòcrates—, anassen junts amb la societat civil. Però si realment per a la CUP això és, de manera honrada com ells mateixos diuen, una barrera insalvable, aleshores és més sensat de trobar l'encaix entre allò que fóra ideal i això que és possible. Si en compte de tres llistes n'hi ha dues, sempre que s'acorden punts comuns nítids entre l'una i l'altra i l'una siga clarament guanyadora, tot això que haurem avançat. Tres llistes competint de manera caïnita, sense respecte els uns pels altres, era la pitjor opció possible. Si s'allunya aquest horitzó, anem bé.

Finalment: les llistes no ho són tot. D'això, se n'ha parlat poc però jo hi done una gran importància i crec que serà la clau de volta del pacte. Anar al 27-S de la millor manera no ho és tot. Cal saber també què s'hi va a fer. Què farà la llista, o les dues llistes, al parlament i de què servirà l'impuls que seran aquestes eleccions. Ja vaig dir que la idea de paralitzar el parlament durant tres mesos em semblava un error monumental. Recuperar el vell full de ruta, com sembla que passarà, és una decisió francament assenyada. Em sembla que no tindria sentit pensar en un acord de les dimensions històriques d'aquest sense imprimir-hi l'ambició necessària. I per a ser creïbles, si parlem de fer una cosa tan extraordinària com alliberar-nos, cal que el 28-S comencen a canviar coses, de manera irreversible.

Enhorabona a tothom i moltes gràcies a tots els qui han fet possible l'acord.

director@vilaweb.cat