A
100 DIES DEL 27S.
DIA
21, DIVENDRES 10 DE JULIOL DEL 2015- MANQUEN 79 DIES
OPINIÓ
Vicent Partal
10.07.2015
Lleida és un gran exemple
Vilaweb
Fa sis dies que Miquel Iceta va rebutjar la idea d'un front
espanyolista a les eleccions del 27-S, perquè --va dir-- ell propugnava
un acord de les 'forces progressistes', entre les quals es negava a
incloure Ciutadans. Va ser a la Universitat Progressista d'Estiu de
Catalunya.En canvi, ahir Àngel Ros va anunciar un 'acord de govern' a la Paeria de Lleida entre Ciutadans i PSC. Si he posat cometes a 'acord de govern' és perquè sembla més una 'rendició de govern', una submissió del PSC a Ciutadans, malgrat el resultat electoral, que no pas res més.
I quina és la clau d'aquest acord? Combatre l'independentisme i fins i tot el catalanisme del qual Ros es reclamava hereu i, en alguna ocasió, paladí i tot.
El text de l'acord té nou punts inconcrets sobre qüestions econòmiques i socials --que pràcticament no diuen res-- i quatre de ben concrets i clars sobre la 'lleialtat institucional', que són les mesures contra el catalanisme, inclosa una revisió més que sorprenent del reglament lingüístic municipal.
L'acord, insòlit a Catalunya, ha mogut una enorme polèmica. Però realment ens n'hauríem d'estranyar? De Ros, difícilment pot estranyar-ne res. Ara, la qüestió no és pas aquesta. La pregunta és si ens hauria de sorprendre que PSC i Ciutadans siguen capaços de superar enormes diferències ideològiques per sumar, basant-se en el factor nacionalista (espanyol), davant l'evidència que vivim un moment clau de la nostra història.
És clar que si ens preguntem això la resposta a la pregunta serà una altra pregunta més difícil de respondre: com és que ells són capaços de fer-ho tan planer mentre nosaltres posem tants entrebancs a allò que és obvi?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada