A
100 DIES DEL 27S.
DIA
3, DILLUNS 22 DE JUNY DEL 2015- MANQUEN 97 DIES
REMODELACIÓ DE L’EXECUTIU
Un Govern que ja és unànime pel sí-sí
Mas situa Munté com a vicepresidenta per realçar l’agenda social i encarrega a Homs la campanya
ROGER MATEOS Barcelona
Contingut Premium
A les 8.24 del matí, des del compte oficial del Govern a
Twitter, es desvelaven els noms dels elegits per Artur Mas per rellevar
els consellers d’Unió. A dos quarts d’una del migdia ja prenien
possessió: Neus Munté com a vicepresidenta i portaveu del Govern,
Meritxell Borràs a Governació, Jordi Jané a Interior i Jordi Ciuraneta a
Agricultura. Després de la sortida d’Unió, reticent amb el rumb
sobiranista, Mas va treure pit pel seu nou Govern “cent per cent
cohesionat” al voltant de la independència. Ara compta amb dotze
consellers que defensen “sense cap mena de recança” el sí-sí a la doble
pregunta del 9-N.
L’ascens del discurs social
Mas eleva el rang de Munté per disputar terreny a l’esquerra
La reunió d’avui del Govern serà la primera en què la persona titular
de Benestar Social s’asseurà a la dreta del president de la Generalitat.
Munté passa de l’onzena a la segona posició en l’ordre protocol·lari,
una novetat que Mas va voler aclarir: no es tracta en aquest cas d’una
promoció “personal” sinó d’un gest per realçar el vessant social del
Govern. En ple auge dels moviments de l’esquerra alternativa, que criden
a castigar a les urnes les retallades dels últims anys, Mas vol
transmetre que les polítiques de benestar figuren al “frontispici” de la
seva llista de prioritats. A més, un dels propòsits de Mas en els mesos
que queden fins a les eleccions és defensar l’aposta per un estat
independent amb l’argument que permetria disposar d’eines més eficaces
per assolir l’ideal de justícia social.
Munté ha
sigut una de les figures del Govern amb menys projecció mediàtica i, pel
que es desprèn de les paraules de Mas, en la pràctica difícilment
exercirà com a número dos real de l’executiu. En realitat, el paper de
l’anterior vicepresidenta, la democristiana Joana Ortega, com a número
dos era també més virtual que real: la posició que ocupava responia als
equilibris de poder entre CDC i Unió. La promoció de Munté va
acompanyada d’un altre detall a tenir en compte: assumeix les tasques de
portaveu, que fins ara requeien en Francesc Homs.
Campanya en gestació
Homs cedeix protagonisme per dedicar-se a preparar el 27-S
Homs conserva la conselleria de la Presidència i seguirà sent la mà
dreta de Mas dins el Govern. De fet, Mas va argumentar ahir que el volia
alliberar d’algunes funcions perquè pugui dedicar més temps a preparar
la campanya per al 27-S. El responsable de la campanya de CiU per a les
municipals del 24 de maig va ser Lluís Corominas, que també va dirigir
la campanya de les eleccions del 2012, però un dels homes forts a l’hora
de marcar llavors la pauta de la candidatura que encapçalava Mas va ser
Homs. Fonts nacionalistes el situen ara com a cap de campanya.
Primer Govern sense Unió
Mas troba dins de CDC els relleus dels consellers democristians
Mas pilota el Govern més homogèniament convergent de la història: sense
Unió, només a Ferran Mascarell i Boi Ruiz els falta el carnet de CDC.
La incorporació de tres noms amb llarga trajectòria al partit però
sempre en segon pla és un gest cap a CDC en un moment en què ha
d’encarar la seva refundació i ja té assumit que la llista amb la qual
es presentarà Mas estarà farcida d’independents de la societat civil.
En l’acte de presa de possessió d’ahir al Palau de la Generalitat hi
eren presents els tres consellers sortints: Joana Ortega, Ramon
Espadaler i Josep Maria Pelegrí. Mas va agrair-los la seva “lleialtat”
en els moments “molt durs i complicats” d’aquesta legislatura. Va voler
personalitzar els seus elogis en Ortega, pel seu “coratge, valentia,
seny i serenitat” en l’organització del 9-N. Ortega, des de Twitter, va
acomiadar-se reivindicant el seu paper el 9-N: “2.344.828 de gràcies. Ha
estat un honor servir el meu país. Aquest país que decidirà lliurement
el que vulgui ser”. Ortega, però, imputada com Mas pel 9-N, ha preferit
plegar abans que desafiar el seu partit.
Rajoy atribueix el trencament de CiU a l’“extremisme” de Mas
Primera reflexió de Mariano Rajoy sobre el trencament de CiU. El
president del govern espanyol va atribuir ahir el divorci a les
“polítiques extremistes” d’Artur Mas, que també han generat una “gran
divisió” a la societat catalana. “Realment totes les polítiques que
s’instal·len en l’extremisme, que generen divisió, acaben produint
aquest tipus de coses”, va argumentar Rajoy en acabar la cimera
hispano-portuguesa celebrada a Baiona (Pontevedra). Rajoy va mostrar-se
convençut que l’aposta sobiranista del president de la Generalitat ha
provocat “una gran divisió en la societat catalana” que ara “ha arribat,
fins i tot, al partit que l’ha promogut”. Rajoy va negar el caràcter
plebiscitari del 27-S i va garantir que farà “complir la llei”

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada