DIA 5, DIMECRES 24 DE JUNY DEL 2015- MANQUEN 95 DIES - La Flama del Canigó encén 400 fogueres als Països Catalans

A 100 DIES DEL 27S.

DIA 5, DIMECRES 24 DE JUNY DEL 2015- MANQUEN 95 DIES

Dimecres  24.06.2015  06:00

Autor/s: ACN / Redacció

La Flama del Canigó encén 400 fogueres als Països Catalans

El foc, símbol del canvi per a fer un país nou, diuen Muriel Casals i Jaume Asens

La Flama del Canigó es va estendre ahir al vespre per tots els Països Catalans i va encendre quatre-centes fogueres. A Barcelona, va arribar a la plaça Sant Jaume de Barcelona de la mà d'atletes de Sant Just Desvern, que van encedre un gresol situat al mig de la plaça. Allà, diverses entitats culturals dels districtes van encendre torxes i quinqués per tal de redistribuir-se per la ciutat i la resta del país. L'arribada de la Flama va ser rebuda amb música per centenars de persones, molts turistes, els gegants de la ciutat, castellers, capgrossos i l'àguila reial.
Com és costum, l'entrada a la plaça també va ser acompanyada per la 'tronada' de petards des del terrat de l'Ajuntament de Barcelona. Amb l'encesa de la flama l'orquestra va interpretar 'Muntanyes del Canigó' i van ballar l'Àliga i els gegants de la ciutat.

Es va llegir un manifest de Nemesi Solà, veterà impulsor de la Flama i antic escolta, que va recordar que en èpoques de repressió política, el foc de Sant Joan representava la resistència del poble català.

Foc renovador del país

L'acte el van completar els parlaments de Muriel Casals, presidenta d'Òmnium Cultural, i del tercer tinent batlle de Drets Ciutadans, Jaume Asens. Casals va destacar que la preservació de les tradicions i les festes unien i agermanaven els ciutadans i els pobles, que podien compartir expressions culturals diverses. El foc, símbol de renovació, ha de servir, també, segons Casals, per mantenir l'esperança i la il·lusió 'en la construcció d'un país millor, per tenir un futur més just, equitatiu, respectuós amb les diferències'.


El regidor Jaume Asens també va fer referència a l'esperit renovador del foc. Per ell, simbolitza el començament d'una 'nova etapa' a Barcelona, que ha de ser 'la capital del canvi' i ha d'estar a 'l'avantguarda del procés constituent del país'. Per això, espera que el Sant Joan de l'any que ve: 'Siguem lliures com a país i ens hàgim emancipat com a poble'.
Al migdia, el Parlament de Catalunya havia rebut la Flama del Canigó, abans que centenars d'equips de foc la distribuïssin arreu de la ciutat de Barcelona i dels territoris de parla catalana.
La presidenta del Parlament, Núria de Gispert, va felicitar Òmnium Cultural, i agrair la 'feina feta des del 1961 en què es va crear, per defensar Catalunya i els seus trets d'identitat més important'. Al seu torn, la presidenta de l'entitat, Muriel Casals, va posar l'accent en la capacitat 'd'agermanar', ha dit, que du intrínseca aquesta tradició de 'tots dos costats dels Pirineus'.
La tradició de la Flama


La Flama del Canigó va arribar ahir a la nit a 400 municipis dels Països Catalans, tal com passa cada any des del 1965. Aleshores ja feia deu anys que Francesc Pujades havia pujat al cim del Canigó per primera vegada en una revetlla de Sant Joan, amb un feix de llenya, i hi va encendre una foguera que es podia veure des de molts pobles.

L'any següent hi va tornar i, a més d'encendre el foc al cim, molts pobles des d'on es veia la flama van encendre també les seves fogueres. El 1963 es van començar a encendre les flames dels pobles amb el foc que baixaven del Canigó després d'encendre-hi la foguera.
L'any següent la flama ja no es va apagar: des d'aleshores entre revetlla i revetlla continua cremant al Castellet de Perpinyà. La matinada del 22 al 23 de juny es torna encendre el foc al Canigó i el dia de la revetlla la flama s'escampa per centenars de municipis.

•