A
100 DIES DEL 27S.
DIA
13, DIJOUS 2 DE JULIOL DEL 2015- MANQUEN 87 DIES
VilawebFedon Ampatzouglou (Salònica, 1984) és un
jove estudiant de filologia hispànica a la Universitat d'Atenes que,
sense imaginar-s'ho, dilluns es va convertir en la imatge de la
multitudinària protesta en favor del no al referèndum que s'ha de fer
diumenge a Grècia. La fotografia d'aquest grec que va començar a
aprendre català fa un any i mig, brandant una gran estelada a la plaça
Sintagma, ha circulat enormement per les xarxes i ha acabat
al New York Times. Ens explica per telèfon el seu lligam amb el procés
independentista català i com viuen els grecs el torcebraç amb la troica.
Dijous
02.07.2015
06:00
Autor/s: Martí Crespo
Fedon Ampatzouglou, el jove grec que brandava l'estelada a Atenes
Hem parlat amb ell: 'No ens fa por que els bancs tanquin fins diumenge, sinó tenir el televisor engegat fins diumenge'
Nascut
a Salònica fa trenta-un any, 'on la situació és molt més greu
actualment perquè era una ciutat industrial i tot ha tancat i s'ha
deslocalitzat a Bulgària', per motius acadèmics es va haver de
traslladar a Atenes, on cursa filologia espanyola a la Universitat
Nacional de Grècia. No va ser fins fa tres anys, i ben lluny de la
facultat, que va conèixer la realitat de Catalunya gràcies a un amic
català de Facebook: 'Em va explicar què era Catalunya, em va introduir
en la seva llengua, cultura i història, de les quals no m'havien parlat a
la universitat, i em va comentar què hi passava.' Va ser així com va
començar a aprendre català ('per sorprendre'l en l'aniversari') i a
solidaritzar-se amb el procés sobiranista a l'altra punta de la
Mediterrània.
'Els catalans tenen tota la raó'
'Sóc favorable a la independència perquè crec que els
catalans tenen tota la raó. Volen votar, que és molt important, i la
meva posició en favor de la independència es va refermar just abans de
la consulta del 9 de novembre, veient que el govern espanyol no els ho
deixava fer. Em feia molta vergonya i ràbia.' Assabentat de la situació a
Catalunya i de la seva realitat cultural i lingüística, se li va acudir
d'acostar-la als seus companys d'estudi a Atenes i als grecs en
general: 'Em va venir la idea de fer com un casal, per mirar d'ajudar la
gent de Catalunya a promoure les seves posicions i opinions, a més de
la cultura i llengua, que té molt a veure amb el ducat d'Atenes i els
almogàvers.'
Amb una estelada que va demanar que li fessin a una botiga
de banderes d'Atenes, es va plantar dilluns a la tarda a la
concentració en favor del no a la plaça Sintagma, davant el parlament
grec. 'La vaig dur perquè el mateix dia, a la plaça de Catalunya de
Barcelona, hi havia una manifestació en solidaritat amb el poble grec.
Volia demostrar que hi havia una part de la població grega, encara que
fos molt petita, agraïda per aquell gest.' I què li deia, la gent?
'Doncs em pensava que la gent reaccionaria molt malament, perquè no
tenen ni idea del significat de la bandera ni a quina nació pertany. A
més, hi ha una petita part de la població, que reivindica l'imperi
bizantí, que encara recorda la venjança dels almogàvers i no tenen pas
bona opinió dels catalans! Però anava equivocat: la gent estava contenta
que hi hagués banderes d'unes altres nacions a la manifestació, com la
irlandesa, l'espanyola… I tothom veia molt bé la presència de
l'estelada, que era la més grossa de totes a la plaça!' Només li
demanaven de quin estat era, encuriosits per la semblança amb les nou
franges de la grega: 'S'assembla molt a la grega: d'on és aquesta
bandera?', li demanaven: 'De Catalunya!'
Per Ampatzouglou, fer onejar l'estelada al costat de la
bandera grega no era pas cap anècdota, sinó una acció plenament
justificada: 'Representen dues lluites del poble: l'una per la
independència i l'altra per la dignitat. Per les xarxes algú em deia que
no tenien res a veure, però crec que l'una situació i l'altra tenen
moltes semblances, pensant en els pobles i nacions que simbolitzen. A
Catalunya els imposts van a l'estat espanyol i molts no en tornen, i no
els deixen votar. A Grècia, la UE ens ha ofegat l'economia i ara tampoc
no ens vol deixar votar.'
Li demanem, justament, per la situació a Grècia, l'ànim al
carrer. 'Hi ha moltíssima por des dels mitjans de comunicació, que
diuen i repeteixen que un no implica sortir d'Europa i de l'euro. La
gent que no té l'oportunitat d'informar-se mes enllà de la televisió
s'ho creu. Hem de lluitar contra el discurs de la por. No és temps de
por, sinó de responsabilitat.' Perquè la política d'aquests últims cinc
anys no ha canviat res en aquest país quant al deute que tenim: 800.000
persones han hagut de deixar el país per a trobar feina, hi ha 1,5
milions de desocupats i 6 milions viuen sota el llindar de pobresa. Ja
n'hi ha prou! No volem aquestes mesures! No és que no vulguem pagar ni
tornar el favor que ens han fet els pobles d'Europa prestant-nos diners:
és que no volem pagar el deute privat, el deute privat d'uns bancs
privats, ni que ho hagin de tornar els avis.'
'Visc al centre d'Atenes, damunt de tres caixers
automàtics de bancs diferents, i quasi no he sentit baralles a la cua
per a treure diners. I, en canvi, aquesta és la imatge que donen els
mitjans. No diuen que el govern ha obert mil taquilles auxiliars als
bancs per a ajudar la gent a cobrar la pensió i el salari. Són dues
cares de la mateixa moneda i ara els mitjans mostren només una cara, per
fer por. Diuen que tenim el dret de treure seixanta euros el dia, però
el salari diari és de 23,5 euros diaris. Qui té més de 1.800 euros al
banc cada mes? Ningú! Les mesures de control de capital són per a la
gent que té diners i no afecten, en canvi, més de sis milions de
persones. Cal lluitar contra les mentides dels mitjans. Hi ha una frase
que ho resumeix: el que ens fa por no és tenir els bancs tancats fins
diumenge, sinó tenir el televisor engegat fins diumenge.'
Perquè en el referèndum, no hi tenen res a perdre, rebla:
'Amb un sí continuarem perdent salaris i pensions, hi haurà més imposts i
privatitzacions. I, tot plegat, no amb el propòsit d'ajudar la gent o
reduir el deute, sinó per a enriquir empreses privades que no aportaran
cap impost al país. El no, no és un no a la UE, sinó a la situació que
vivim des de fa cinc anys.'
-
La foto de Fedon Ampatzouglou amb l'estelada, al New York Times.
-
Fedon Ampatzouglou
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada