A
100 DIES DEL 27S.
DIA
20, DIJOUS 9 DE JULIOL DEL 2015- MANQUEN 80 DIES
AMB EL DURAN NO LI QUEDARÀ NI EL GAT...!!!
CRÒNICA
08/07/2015
La llista unitària engega amb mala salut de ferro, però avança
El president Mas, atenent un grup de visitants al Parlament JORDI BORRÀS
La llista unitària independentista ha engengat amb
mala salut de ferro, però avança. Fins ara era una opció remota. Cal
però lligar la maionesa, ara no ho està. La proposta sense
polítics té tres dificultats: No se sap qui dictaria els criteris per
fer-la, no se sap quins diputats coneixerien després el mecanisme
parlamentari, i no se sap si la polèmica entre partits es reobriria amb
la tria del govern posterior. La idea de no nomenar cap president i
bloquejar el Parlament durant tres mesos encara és més arriscada, perquè
l'Estat ho tindria fàcil per considerar-la frau de llei. Haurem
d'esperar.
Però despenjar-se de la idea de candidatura seria ara molt penalitzat a les eleccions, i per tant actua com a força centrípeta. És tanta la força que té la idea, que ha atret la CUP, que fins fa poc dubtava, i fins i tot la monja Forcades, que flirtejava amb Podemos. Pobre de qui dinamités la llista. S'olora als passadisos del Parlament.
El gran risc de la candidatura unitària són ara les propostes sense prou estudi i reflexió, l'entre tots ho farem tot. Un dels negociadors dels partits explica als passadissos del Parlament que el dirigent d'una de les entitats desconeixia que hi ha el requisit que el president de la Generalitat sigui un diputat electe, i que per tant ha d'anar a la llista. El negociador encara se'n fa creus.
Enric Millo i Alícia Sánchez Camacho JORDI BORRÀS
Però l'impacte de la possible candidatura unitària és tan enorme i canvia tant el mapa polític, que està provocant moviments fins i tot en el bàndol unionista. Albert Rivera, de Ciutadans, i Alícia Sánchez Camacho, del PP, ja estan d'acord a formar un govern de concentració si fan ells majoria, potser amb altres partits. Està començant també una incipient força centrípeta en l'espanyolisme. Moviments d'unitat per totes les parts. Cada cop queda més clar que les eleccions del 27 de setembre seran plebiscitàries.
Per primer cop des de les eleccions municipals, els del Sí, se puede apareixen ara afeblits en aquest nou tauler de joc que s'insinua a l'horitzó. De cara a les plebiscitàries no tindran de companys de viatge ni la CUP, ni potser Forcades, ni encara menys ERC. Ho hauran de refiar tot a La Sexta, sigui dit amb ironia. Estan a punt de perdre tota hegemonia del debat.
Roger Montañola dirigint el vot del nou subgrup d'Unió JORDI BORRÀS
La situació d'Unió a partir d'ara serà molt delicada. Mentre se celebra el ple del Parlament ha transcendit que es dissolia el partit a Barcelona. En les pròxims dies, o hores, faran les mateixes passes Barcelona comarques i Girona comarques. I a aquestes s'hi ha d'afegir Terres de l'Ebre, on han quedat menys de 10 militants. El resultat és molt perillos per al que ara és Unió. Té una direcció política bregada, però a nivell territorial Josep Antoni Duran només s'ha quedat amb les comarques de Lleida i les de Tarragona, i aquestes descomptant-hi l'Ebre. És una implantació minsa.
Aquesta fuga de militants sobiranistes, molestos pel que consideren una deriva autonomista de Duran, ha provocat neguit en la direcció d'Unió, el sector oficialista. Un alt dirigent del partit no s'ha estat d'enviar un missatge telefònic al secretari d'Universitats, Antoni Castellà, líder del sector independentista, dient-li: "Fins i tot les guerres es pacten". Castellà se'n fa creus, després de la intenció que ha mostrat la direcció oficialista per expulsar-lo.
La dirigent del sector sobiranista d'Unió Assumpció Laïlla JORDI BORRÀS
El sector sobiranista d'Unió farà un gest de força diumenge per reivindicar que ara el partit democristià català són ells. Hi assistiran els dirigents històrics, els del sector sobiranista, i els representants de les agrupacions d'Unió que s'han dissolt a mig país. Ramon Espadaler intenta contrarestar aquesta forta erosió per la base, amb contactes a Brussel·les, mentre Josep Antoni Duran els fa a Madrid, deixant evident que la Democràcia Cristiana segueix donant-los suport. Contraatacar per dalt o via mediàtica és l'única carta que poden jugar.
La fins fa poc vicepresidenta, Joana Ortega, viu amb visible incomoditat la ruptura amb CDC. Ortega no es va presentar ahir al ple del Parlament i tampoc ho ha fet avui. A Unió comenten que volia plegar de diputada, però que Josep Antoni Duran li va demanar personalment que no ho fes perquè en el seu lloc hauria entrat un diputat de CDC, Josep Maria Llop. Unió hauria perdut un parlamentari en el moment de la dissolució de CiU. Però Ortega no es vol enemistar amb Mas, i no vol remenar més la situació.
La secretària general d'ERC, Marta Rovira JORDI BORRÀS
Als passadissos del Parlament es comentava avui la situació a l'Ajuntament de Barcelona, i l'actitud que té l'alcaldessa Ada Colau. La representant de la nova política ha comunicat als grups municipals que no pensa convocar un ple ordinari...fins al 3 d'octubre, després de les vacances d'estiu i fins i tot després del 27 de setembre. Quatre mesos després de les municipals. La capacitat de control de l'oposició és descriptible. En els Ajuntaments els plens ordinaris es convoquen a iniciativa de l'alcalde, i sembla que Colau no els vol sovintejats.
Però despenjar-se de la idea de candidatura seria ara molt penalitzat a les eleccions, i per tant actua com a força centrípeta. És tanta la força que té la idea, que ha atret la CUP, que fins fa poc dubtava, i fins i tot la monja Forcades, que flirtejava amb Podemos. Pobre de qui dinamités la llista. S'olora als passadisos del Parlament.
El gran risc de la candidatura unitària són ara les propostes sense prou estudi i reflexió, l'entre tots ho farem tot. Un dels negociadors dels partits explica als passadissos del Parlament que el dirigent d'una de les entitats desconeixia que hi ha el requisit que el president de la Generalitat sigui un diputat electe, i que per tant ha d'anar a la llista. El negociador encara se'n fa creus.
Enric Millo i Alícia Sánchez Camacho JORDI BORRÀS
Però l'impacte de la possible candidatura unitària és tan enorme i canvia tant el mapa polític, que està provocant moviments fins i tot en el bàndol unionista. Albert Rivera, de Ciutadans, i Alícia Sánchez Camacho, del PP, ja estan d'acord a formar un govern de concentració si fan ells majoria, potser amb altres partits. Està començant també una incipient força centrípeta en l'espanyolisme. Moviments d'unitat per totes les parts. Cada cop queda més clar que les eleccions del 27 de setembre seran plebiscitàries.
Per primer cop des de les eleccions municipals, els del Sí, se puede apareixen ara afeblits en aquest nou tauler de joc que s'insinua a l'horitzó. De cara a les plebiscitàries no tindran de companys de viatge ni la CUP, ni potser Forcades, ni encara menys ERC. Ho hauran de refiar tot a La Sexta, sigui dit amb ironia. Estan a punt de perdre tota hegemonia del debat.
Roger Montañola dirigint el vot del nou subgrup d'Unió JORDI BORRÀS
La situació d'Unió a partir d'ara serà molt delicada. Mentre se celebra el ple del Parlament ha transcendit que es dissolia el partit a Barcelona. En les pròxims dies, o hores, faran les mateixes passes Barcelona comarques i Girona comarques. I a aquestes s'hi ha d'afegir Terres de l'Ebre, on han quedat menys de 10 militants. El resultat és molt perillos per al que ara és Unió. Té una direcció política bregada, però a nivell territorial Josep Antoni Duran només s'ha quedat amb les comarques de Lleida i les de Tarragona, i aquestes descomptant-hi l'Ebre. És una implantació minsa.
Aquesta fuga de militants sobiranistes, molestos pel que consideren una deriva autonomista de Duran, ha provocat neguit en la direcció d'Unió, el sector oficialista. Un alt dirigent del partit no s'ha estat d'enviar un missatge telefònic al secretari d'Universitats, Antoni Castellà, líder del sector independentista, dient-li: "Fins i tot les guerres es pacten". Castellà se'n fa creus, després de la intenció que ha mostrat la direcció oficialista per expulsar-lo.
La dirigent del sector sobiranista d'Unió Assumpció Laïlla JORDI BORRÀS
El sector sobiranista d'Unió farà un gest de força diumenge per reivindicar que ara el partit democristià català són ells. Hi assistiran els dirigents històrics, els del sector sobiranista, i els representants de les agrupacions d'Unió que s'han dissolt a mig país. Ramon Espadaler intenta contrarestar aquesta forta erosió per la base, amb contactes a Brussel·les, mentre Josep Antoni Duran els fa a Madrid, deixant evident que la Democràcia Cristiana segueix donant-los suport. Contraatacar per dalt o via mediàtica és l'única carta que poden jugar.
La fins fa poc vicepresidenta, Joana Ortega, viu amb visible incomoditat la ruptura amb CDC. Ortega no es va presentar ahir al ple del Parlament i tampoc ho ha fet avui. A Unió comenten que volia plegar de diputada, però que Josep Antoni Duran li va demanar personalment que no ho fes perquè en el seu lloc hauria entrat un diputat de CDC, Josep Maria Llop. Unió hauria perdut un parlamentari en el moment de la dissolució de CiU. Però Ortega no es vol enemistar amb Mas, i no vol remenar més la situació.
La secretària general d'ERC, Marta Rovira JORDI BORRÀS
Als passadissos del Parlament es comentava avui la situació a l'Ajuntament de Barcelona, i l'actitud que té l'alcaldessa Ada Colau. La representant de la nova política ha comunicat als grups municipals que no pensa convocar un ple ordinari...fins al 3 d'octubre, després de les vacances d'estiu i fins i tot després del 27 de setembre. Quatre mesos després de les municipals. La capacitat de control de l'oposició és descriptible. En els Ajuntaments els plens ordinaris es convoquen a iniciativa de l'alcalde, i sembla que Colau no els vol sovintejats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada